Els inicis de l’agrupament daten de l’abril de 1959 amb la creació d’un grup de minyons anomenats Patrulla de Llops, aquesta primera patrulla estava adscrita a l’Agrupament Sant Narcís de Girona.
El primer cau de la Patrulla de Llops va ser la casa particular de l’Albert Lluís, i el primer cap de l’agrupament va ser Jaume Tortós.
El 1961 es dissol la Patrulla de Llops i es crea la Patrulla de Guineus i un any després es crea la Secció Escolta Montnegre, que es dona d’alta a la Delegació Diocesana d’Escoltisme (DDE) de Girona.
La patrulla de Guineus disposa ja d’un local a les dependències parroquials al carrer Francesc Bartrina.

El grup segueix creixent, propiciant la creació de noves patrulles any rere any, després de la dissolució de les patrulla de Guineus se’n crearan de noves com la patrulla d’Àguiles, Esquirols, Isards..
El 1964 la Parròquia cedeix un local de la vella capella del Dolors per fer-hi un cau per a tota la secció perquè l’agrupament consta ja de 29 escoltes entre minyons i caps.
A més aquest mateix any neix la branca de Noies Guies de Calella iniciada per Josefina Mas i la Humil Subirà, branca que agafarà molta força i anirà creixent cada any.
Durant aquests primers anys d’escoltisme a Calella les activitats dels Minyons i de les Guies es feien per separat, i les noies tenien el seu cau a la rectoria vella del carrer Jovara.

Així van passar els anys fins que als inicis dels 70, més concretament l’any 1973 s’unifiquen els Agrupaments de Minyons i Noies Guies. Tot i això encara es fan activitats discriminades entre nois i noies, però la unió server per consolidar el nou model d’escoltisme.
Una clara evidència del canvi que sofria l’escoltisme que reflectit en un article de Salvador Constnas i Jordi Sans publicat a la revista La Tralla, el , que diu el següent:

« < ...> les Patrulles desapareixen, l’uniforme ho farà de mica en mica; el cap ja no té aquell caràcter quasi sagrat, l’ideal – abans cavallerós – queda una mica oblidat. Gradualment les Unitats es converteixen en mixtes. El cap intenta eliminar allò que el pot fer semblar una persona autoritària, per remeiar errors de l’antic mètode es caurà en els oposats” »

Amb la unió dels Minyons i les Guies va arribar el canvi de cau. A finals de l’any 1976 es deixa definitivament el cau de la capella dels Dolors per passar als locals del cau del carrer Bruguera número 51, cau on encara avui s’estan realitzant les activitats del cau.
Però com tota entitat amb tants anys d’història passa mals moments, i aquests van arribar a finals dels anys 70 que per moments es va debilitar un dels tres pilars en què es recolza l’escoltisme: educació, fe i país.
Els dubtes sobre la fe van fer que molts caps renunciessin al seu treball i costa molt trobar caps nous, fet que fa suposar el plantejament d’un escoltisme més laic.
A la falta de caps s’afegeix una baixada del nombre de nens i nenes apuntats, fins el punt que l’entitat va estar apunt de desaparèixer com demostra el següent article de la revista Estela publicada el juliol de 1979.

« < ...> es viu un moment de plena recerca de la pròpia identitat i retorn a les fonts… Cada dia es més difícil seguir la nostra tasca, han plegat la pràctica totalitat dels caps i tots els passos fets fins ara per trobar nova gent, no han donat cap resultat positiu.
Cada any ens es més difícil de trobar gent per substituir els que anaven plegant, però com aquest any no ens hi havíem trobat mai.
Es reclama ajuda perquè el nostre Agrupament no mori i torni a renéixer amb nova força i empenta. »

Però després d’una baixada sempre ve una pujada i a partir del 1980 el senyor Joan Serras i la senyora Anna Pujol agafen la responsabilitat de Caps d’agrupament i gaudeix d’una considerable pujada en el nombre de persones inscrites, que l’any 1981 arriba a haver-hi un total de 73 persones .